L’atenció médica durant l’estiu

Malgrat que el tema vacacional hauria d’estar previst i solucionat a les dates que ens trobem, l’Administració no és capaç de donar solució al tema de l’organització de l’atenció sanitària a l’estiu. Actualment existeix un “Pla de Vacances”, regulat per la circular 1/1993, que estableix que els metges de plantilla  poden gaudir del seu mes de vacances des de juliol a setembre, o fora d’aquest període amb beneficis retributius. Per garantir la satisfacció d’usuaris i professionals, el Pla dicta instruccions a  les Unitats de Gestió de les Àrees de Salut perquè envien abans del 15 de febrer als Serveis Centrals un calendari de vacances que hauria de comptar amb la supervisió dels representants sindicals. 

Però la realitat és una altra. Amb l’argument que no hi ha metges suficients o que no hi ha prou pressupost per substitucions, com cada estiu, als Centres de Salut i PACS (Punts d’Atenció Continuada)  hi ha problemes de personal. A hores d’ara els metges de plantilla encara no saben quan se n’aniran de vacances, i per altra banda, aquells  metges que els hauran de substituir, encara no han signat  els nomenaments de substitució,  que estaran, en molts casos,  plens d’irregularitats. Per no parlar dels sindicats, que no han pogut donar un vist-i-plau a un calendari inexistent.

Els substituts i reforços d’estiu són majoritàriament metges joves, especialistes en  Atenció Primària, ben formats, als qui una borsa de contractació ineficaç no ofereix  millors ofertes de treball. Estos metges es troben amb l’oferta d’un o dos mesos de treball, en lloc de nomenaments de més llarga durada,   cotitzacions només de dilluns a divendres, per dies,   en lloc de les  40 hores setmanals o mesos complets, obligació de  “doblar” ( açò és, visitar els pacients asignats a dos metges, ja que no es substitueix a tots els metges), sobrecàrrega de guàrdies i  compromís de no lliurar- les . És a dir,  ser coaccionats a treballar una jornada completa més, després de les 24 hores de la guàrdia, en contra de la ja famosa sentència SIMAP, per la qual el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de Luxemburg obliga el govern espanyol a regular la jornada laboral dels metges, i per tant a lliurar les guàrdies, com a mesura de protecció  del Sistema Sanitari al usuari.

A més a més, tenim el cas dels companys amb les pitjors condicions laborals de tot el Sistema Sanitari, els metges d’Atenció Continuada, els dels anomenats “contractes-fem”,  que treballen “per hores” durant tot l’any, sempre de guàrdia, en condicions laborals  precàries,  sense reconeixement de la nocturnitat del seu treball i sense  dret a altres permisos ni llicències. A aquestos metges l’Administració els proposa renunciar als seus treballs voluntàriament (és a dir, trencar el nomenament), perquè puguen treballar a l’estiu, fent un favor a l’administració, ajudant-la a resoldre el problema de la “manca de substituts” (en lloc de plantejar-se millorar les seves condicions laborals  durant tot l’any, per exemple).  Quins gestors tenim, que només se’n recorden de Santa Bàrbara quan trona!! I a més, amb les mans netes, perquè en definitiva la renúncia la fa el treballador.

En definitiva, no podem aïllar aquest tema de tot el rerefons  de l’Atenció Primària, així que intentarem cercar solucions més globals. Direm que l’augment de places de plantilla és una solució front als “contractes-fem” o als contractes de metges sense MIR  (que estan disminuint, tant la satisfacció dels usuaris  com la dels professionals.)

Tornarem a dir que l’augment de places de plantilla i la limitació  del nombre de pacients per metge a 1500  proporcionaria una assistència de 10 minuts com a mínim per consulta mèdica, temps recomanat per l’OMS.

Continuarem dient que amb Equips d’Atenció Primària amb personal suficient la manca de personal en època vacacional no tindria tanta repercusió assistencial. No és tolerable tenir professionals sense treballar durant la resta de l’any, esperant que arribe l’estiu per treballar, quan per tal de donar una assistència de qualitat, se’ls hauria d’oferir un treball digne com a metges de l’equip.

I també insistirem, finalment, en què front a l’actual situació de desconfiança del nostre col.lectiu en els mecanismes legítims d’accés igualitari al treball, que actualment s’incompleixen sovint ( reiteradament s’ha denunciat que les contractacions “a dit” de personal temporal  són, per desgràcia, habituals i responen sovint més a l’amiguisme que a la capacitació profesional), una oferta transparent del treball amb el temps i publicitat suficients per part de la  borsa de contractació, és una condició necessària.

Estel Ortells

Delegada SIMAP ( Sindicat de Metges d’Assistència Pública )

Area de Salut 2 ( Castelló)

23 juliol 2003

Levante de Castelló