ASSISTÈNCIA MÈDICA A L’ESTIU

Juan Benedito Alberola i Estel Ortells i Ros

Delegats sindicals del Simap

                                     Castelló, 8 de Juliol del 2005

 

Ancorats en teories periclitades de l'eficàcia sobre l'educació de l'opinió pública d'informacions autocomplaents repetitives, alguna Administració Pública Valenciana, en el nostre cas la Conselleria de Sanitat, emet diàriament notes de premsa exposant la seua gestió quotidiana com si foren grans iniciatives destinades a l'èxit .

En el context d'esta teoria sobre la informació repetitiva estan les notes de premsa sobre les circumstàncies cícliques de l'esdevenir de la vida. Així al juny s'exposen normes per a previndre els efectes de l'onada de calor, al setembre s'anuncia la campanya de vacunació contra la grip, etc. (quelcom semblant a la pujada dels preus dels productes nadalencs al desembre i a la quantitat de quilos d'arròs, carn i verdures d'alguna paella gegant en les festes locals). La memòria ens recorda  antigues campanyes de premsa de la nostra recent etapa autoritària (encara que en aquella època pareix que la publicació d'estes notes de premsa era d'obligat compliment).

Una nota de premsa de cicle anual apareix tots els anys per estos dies en què es comunica a la població la contractació de milers de “professionals” sanitaris  i l'obertura de molts consultoris de salut en zones costaneres per a atendre la població dins del Pla de Vacances de la Conselleria de Sanitat. Els mitjans de comunicació publiquen crítiques sobre aspectes purament formals ( “les substitucions són inferiors en número a les necessàries”…) què vénen molt bé als què van dissenyar una Sanitat Pública sense comptar amb els pacients, però tampoc amb els metges. Des del SIMAP (Sindicat de Metges d'Assistència Pública), com a grup sindical de metges amb representativitat majoritària entre aquest col.lectiu, volem exposar la nostra discrepància intel·lectual amb este procedir.

En primer lloc l'assistència mèdica i sanitària a la població durant els mesos d'estiu (juliol, agost i setembre) no és essencialment diferent de la de la resta de l'any i per tant,  un Pla de Vacances no té raó de ser.

En segon lloc , és tan cert que hi ha un col·lectiu de desplaçats a la nostra terra valenciana per raons de turisme com què el personal mèdic i sanitari té dret irrenunciable a les seues vacances anuals i a conéixer-les amb una antelació que li permeta planificar-les.

Però, en tercer i últim  lloc, opinem què és erroni pretendre gestionar tot açò amb un Pla de Vacances perquè:

1) Les plantilles de metges i sanitaris han de ser les adequades per a donar cobertura assistencial a la població en totes les circumstàncies ordinàries normals previsibles. Tots els anys hi ha dies festius, ponts, dies lliures en pasqua, festes locals o nadal, vacacances d'un mes a l'estiu, grip a la tardor, gastroenteritis a l'estiu, etc.  Amb este plantejament únicament les circumstàncies no previsibles haurien de donar lloc a un pla específic (per exemple, si es donés una epidèmia de grip com la de  principis del segle XX).

2)Anunciar que es contracten milers de metges per al Pla Vacacional d'estiu és donar informació confusa perquè dins d'estos contractes estan els destinats a substituir als metges que tenen vacances i els destinats als consultoris d'obertura temporal a determinats indrets de platja o montanya. Donant unes xifres  de contractacions en un comunicat de premsa  no sols es sobredimensiona el número de places de treball ofertades  ( poden ser moltes però són de molt curta durada) sinò què es minimitza la precarietat de les condicions laborals ( sovint s'oferten contractes que no són de substitució, sinò que s'utilitzen altres fòrmules, com la d’ "acumulació de tasques", en les què  no es  gaudeix de les mateixes condicions ni sous – es té cura dels pacients de més d'un metge alhora , no es cobren els mateixos complements  etc)